RUTA:Olot-
Camprodon- coll de Bassegoda- Sant Llorenç de Cerdans
Ver VICENÇ RIERA LLORCA en un mapa más grande
Vicenç Riera Llorca:
Barcelona 1903- Pineda de Mar 1991. Periodista i escriptor. Al 1938 s’allista a
l’exèrcit republicà i al 1939 s’exilia a França, on passa per diversos camps de
concentració, a finals del 1939 es trasllada a Burdeus on embarca direcció a la
república Dominicana, on hi viurà fins 1942. Es traslladarà més tard a Mèxic on
hi viurà fins 1969 que torna a Catalunya.
Vicenç Riera Llorca (Barcelona, 1903 – Pineda de Mar, Maresme, 1991). Periodista, escriptor, editor, traductor i ninotaire.
A causa de la Guerra Civil espanyola s'exilia a la República Dominicana i més endavant a Mèxic, on és director de la revista Pont Blau i secretari de redacció de La Nostra Revista. Publica novel·la, narrativa i narrativa breu. Per la seva tècnica objectiva, entre la crònica periodística i la ficció literària, és considerat el principal cronista de l'exili català de postguerra. La seva primera novel·la, Tots tres surten per l'Ozama (1946), es publica a Mèxic. L'any 1969 torna a Catalunya i publica, entre d'altres, Amb permís de l'enterramorts (1970), premi Prudenci Bertrana del 1970 i Crítica Serra d'Or del 1971, Fes memòria, Bel (1972), premi Sant Jordi del 1971, Això aviat farà figa (1984), i Georgette i altres contes, publicat pòstumament l'any 1995, entre d'altres.
L'any 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i va ser soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
A causa de la Guerra Civil espanyola s'exilia a la República Dominicana i més endavant a Mèxic, on és director de la revista Pont Blau i secretari de redacció de La Nostra Revista. Publica novel·la, narrativa i narrativa breu. Per la seva tècnica objectiva, entre la crònica periodística i la ficció literària, és considerat el principal cronista de l'exili català de postguerra. La seva primera novel·la, Tots tres surten per l'Ozama (1946), es publica a Mèxic. L'any 1969 torna a Catalunya i publica, entre d'altres, Amb permís de l'enterramorts (1970), premi Prudenci Bertrana del 1970 i Crítica Serra d'Or del 1971, Fes memòria, Bel (1972), premi Sant Jordi del 1971, Això aviat farà figa (1984), i Georgette i altres contes, publicat pòstumament l'any 1995, entre d'altres.
L'any 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i va ser soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
LINKS D'INTERÈS:
No hay comentarios:
Publicar un comentario