RUTA:Barcelona- La
Vajol- Les illes-Morellàs- El Voló- perpinyà-narbona- carcassona- tolosa-
Montalbà- Caussade.
Ver JOAN BAPTISTA XURIGUERA en un mapa más grande
Joan
Baptista Xuriguera; Menàrguens 1908-Barcelona 1987.
Escriptor i traductor. Regidor del POUM a la Paeria de Lleida durant la guerra,
s’exilià, a França i visqué a occitana a Cauçada i Montalbà, torna a Catalunya
el 1948.
oan Baptista Xuriguera i Parramona neix a
Menàrguens (la Noguera) el 17 de juny de 1908, però al cap de l'any la
seva família es trasllada a Balaguer, a la mateixa comarca, i el 1913 a
Lleida. De ben jove Joan Baptista s'interessa per la literatura, i de la
mà del seu germà gran Ramon, que acabaria essent un remarcable
intel·lectual, periodista i activista cultural, entra en el món de la
intel·lectualitat lleidatana. Amb encara no vint anys publica poemes,
crítica literària i articles al setmanari polític d'esquerres L'Opinió i a les revistes d'avantguarda Vida Lleidatana, El País, Art i Lleida, aquesta última dirigida pel seu germà.
Involucrat en l'activisme polític i cultural, amb vint anys funda l'Agrupació Cultural Lleidatana. Milita al Partit Comunista Català i és un dels fundadors de l'organització Joventut Republicana. Durant dos anys substitueix el seu germà al capdavant de la revista Lleida, fins que aquesta desapareix a causa de la censura del règim de Primo de Rivera. L'any 1930 s'afilia a Esquerra Republicana de Catalunya, i dos anys més tard es trasllada a Barcelona, on ingressa al Bloc Obrer i Camperol i més endavant al Partit Obrer d'Unificació Marxista.
Publica els opuscles d'orientació marxista L'organització de la joventut (1931) i La cuestión religiosa (1932), i es posa a escriure narrativa, teatre i poesia. L'any 1934 apareix la seva primera novel·la, Desembre, on dóna el testimoniatge de la insurrecció de Jaca contra la monarquia d'Alfons XIII. Desembre, que va ser considerada llavors la primera novel·la catalana amb una tendència exclusivament proletària, seguia el cànon de la literatura social a Europa: una forta crítica a la societat benestant i una gran elaboració psicològica dels personatges. En la mateixa línia publica dues novel·les més, Hilde (1935), on descriu els dubtes morals de la joventut, i Margarit, la seva tercera novel·la, on tracta el tema de la justícia social. En aquesta època enllesteix el seu primer recull de poemes, El cor vermell, que no podrà publicar fins vint anys més tard.
Involucrat en l'activisme polític i cultural, amb vint anys funda l'Agrupació Cultural Lleidatana. Milita al Partit Comunista Català i és un dels fundadors de l'organització Joventut Republicana. Durant dos anys substitueix el seu germà al capdavant de la revista Lleida, fins que aquesta desapareix a causa de la censura del règim de Primo de Rivera. L'any 1930 s'afilia a Esquerra Republicana de Catalunya, i dos anys més tard es trasllada a Barcelona, on ingressa al Bloc Obrer i Camperol i més endavant al Partit Obrer d'Unificació Marxista.
Publica els opuscles d'orientació marxista L'organització de la joventut (1931) i La cuestión religiosa (1932), i es posa a escriure narrativa, teatre i poesia. L'any 1934 apareix la seva primera novel·la, Desembre, on dóna el testimoniatge de la insurrecció de Jaca contra la monarquia d'Alfons XIII. Desembre, que va ser considerada llavors la primera novel·la catalana amb una tendència exclusivament proletària, seguia el cànon de la literatura social a Europa: una forta crítica a la societat benestant i una gran elaboració psicològica dels personatges. En la mateixa línia publica dues novel·les més, Hilde (1935), on descriu els dubtes morals de la joventut, i Margarit, la seva tercera novel·la, on tracta el tema de la justícia social. En aquesta època enllesteix el seu primer recull de poemes, El cor vermell, que no podrà publicar fins vint anys més tard.
Poc després d'esclatar la Guerra Civil, l'any 1936, Joan Baptista Xuriguera
torna a Lleida per formar part del comitè del POUM a l'Ajuntament, un
càrrec que ocupa només uns mesos, fins que el partit és expulsat del
govern local. Abans de retornar a Barcelona, estrena la seva primera
obra al Teatre Victòria de Lleida, La pau regna al camp (1936),
un drama rural amb una crítica social des del punt de vista del
comunisme més heterodox. A finals d'any es casa amb Lola Solà, de
Balaguer, i troba feina d'interí a l'Ajuntament de la capital catalana.
Després de viure uns mesos a La Vajol (Alt Empordà), quan Barcelona és presa per les tropes feixistes creua la frontera francesa amb la mare i la dona, deixant enrere algunes novel·les i obres de teatre manuscrites que s'acabarien perdent. Dos dels seus germans, Pere i Pau, havien mort durant la guerra, i el germà gran Ramon s'havia instal·lat a Bergerac (Aquitània). Passen un temps a Caussade (Migdia-Pirineus), i s'instal·len a Montalban (Tarn-et-Garone), on neixen els seus dos fills, Blanca i Pau.
A Montalban Joan Baptista Xuriguera és un dels fundadors del Casal Català, des d'on organitza diversos actes culturals i polítics. El 1945 hi pronuncia la conferència El camí de Catalunya, editada en un opuscle. Durant aquest període col·labora en la premsa catalana de la diàspora, com ara Per Catalunya, Quaderns de l'exili i Xaloc, i escriu poesia, narrativa i el seu dietari. Enllesteix el poema èpic Indíbil i Mandoni, d'estètica romàntica, que no apareix publicat fins vuit anys després, i el drama en vers Aníbal, publicat el 1957.
Després de viure uns mesos a La Vajol (Alt Empordà), quan Barcelona és presa per les tropes feixistes creua la frontera francesa amb la mare i la dona, deixant enrere algunes novel·les i obres de teatre manuscrites que s'acabarien perdent. Dos dels seus germans, Pere i Pau, havien mort durant la guerra, i el germà gran Ramon s'havia instal·lat a Bergerac (Aquitània). Passen un temps a Caussade (Migdia-Pirineus), i s'instal·len a Montalban (Tarn-et-Garone), on neixen els seus dos fills, Blanca i Pau.
A Montalban Joan Baptista Xuriguera és un dels fundadors del Casal Català, des d'on organitza diversos actes culturals i polítics. El 1945 hi pronuncia la conferència El camí de Catalunya, editada en un opuscle. Durant aquest període col·labora en la premsa catalana de la diàspora, com ara Per Catalunya, Quaderns de l'exili i Xaloc, i escriu poesia, narrativa i el seu dietari. Enllesteix el poema èpic Indíbil i Mandoni, d'estètica romàntica, que no apareix publicat fins vuit anys després, i el drama en vers Aníbal, publicat el 1957.
LINKS D'INTERÈS:
No hay comentarios:
Publicar un comentario