Des de Caminsirutes hem volgut crear un mapa on hi apareguin els municipis que es citen i l'explicació que es donarà en cadascun d'ells en les plaques informatives. Fent un clik damunt dels municipis en veureu l'informació que es dona des de ARMH.Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de l'exili Republicà.(Al lateral deret del bloc hi podeu trobar l'enllç directe a aquests magnífic bloc).
"Agullana: durant la
Retirada, Agullana va ser seu de diferents institucions del govern de la
República i va allotjar, entre altres, la Presidència de la Generalitat
i la Conselleria de Cultura. El Mas Perxés, confiscat per la
Generalitat, va acollir polítics i intel•lectuals(Ll.Companys, Pompeu
Fabra, Bosch i Gimpera..etc) abans d’abandonar el país. Es col•locaran
panells explicatius al jardí públic d’entrada a l’Agullana; al Coll
Manrella i al Mas Perxés.
Cantallops: part de
l’exèrcit republicà i molts civils van travessar les muntanyes de
Cantallops i Requesens per arribar a França. Es col•locarà un adossat
panoràmic (Can Cortada).
Colera: va ser lloc de pas cap a la frontera per a milers de refugiats. Es col•locarà un faristol panoràmic al poble.
Darnius: durant la
Retirada, s’hi van establir diverses delegacions dels govern espanyol
(Can Sot) i català (Can Descalç). També va ser punt d’aturada de molts
exiliats. Un faristol panoràmic informarà sobre les rutes al centre del
poble i un altre a can Descalç.
Espolla: va ser lloc de pas cap a l’exili. Es col•locarà un faristol panoràmic.
Figueres: va ser la
darrera ciutat catalana on es va establir el govern republicà abans
d’emprendre el camí cap a França. Un faristol a la Plaça de l’Ajuntament
Figueres i un altre al Castell de Figueres (centre d’acollida i
distribució de tropes i seu de l’última reunió de les Corts
Republicanes) explicaran la importànica d’aquesta localitat en les rutes
de l’exili.
Garriguella: va ser lloc
de pas de molts exiliats que van decidir creuar la frontera pel Coll de
Banyuls o per l’Albera. Es col•locarà una cartellera informativa.
La Jonquera: la Retirada
republicana va fer de La Jonquera un pas obligat per a la majoria dels
republicans catalans i espanyols (Colli poble del Portús). El 28 de
gener es va obrir la frontera als civils i el 5 de febrer als militars.
Un faristol panoràmic al Museu Memorial de l’Exili i un monòlit al Barri
dels Límits aportaran informació sobre els camins de l’exili i el pas
de milers d’exiliats per aquesta localitat.
La Vajol: va ser el lloc
escollit pel govern central per protegir part del patrimoni econòmic i
artístic de la República (Mina Canta o Mina de Negrín). A més, centenars
d’exiliats van passar avançar de La Vajol cap al Coll de Lli. Se
senyalitzarà l’aparcament de La Vajol; el Monument Exili; la Mina Canta;
Can Barris i el camí cap al Coll de Lli (coll per on van fugir
centenars de civils i militars, a més de Companys, Azaña, Aguirre, etc).
Llançà:
des de finals de 1936, la Casa Marly de Llançà va acollir la colònia
infantil “Ascaso-Durruti”, que va allotjar fins a 200 nens. Durant la
retirada, Llançà va ser un dels passos importants cap a l’exili en
direcció a Portbou. Es col•locarà un panell explicatiu a Casa Marly.
Llers: el 8 de febrer de
1939, l’exèrcit republicà va fer esclatar el dipòsit de material
explosiu que s’havia habilitat a l’església. Tot i que molta gent fa
refugiar-se fora del poble, hi van morir 8 persones. Un faristol
panoràmic recordarà aquells fets i l’exili.
Maçanet de Cabrenys:
durant la Retirada, s’hi van allotjar importants destacaments de
Carabiners i la Presidència de Les Corts. S’hi instal•larà un faristol
panoràmic.
Peralada: el castell va
ser confiscat el 1938 i s’hi van instal•lar la plana major de l’exèrcit
republicà i un parc de vehicles militars i un taller de muntatge
d’avions. També s’hi van dipositar obres d’art evacuades del Museo del
Prado i, durant uns dies, s’hi va allotjar la comitiva de la Presidència
de la República, encapçalada per Azaña. Una cartellera al centre del
poble recordarà aquells fets.
Portbou: durant la
Retirada va ser un dels passos fronterers més utilitzats per arribar a
França. Els controls fronterers van permetre l’entrada de refugiats
civils a partir del 28 de gener de 1939 i dels militars republicans a
partir del 5 de febrer. Més tard, amb l’esclat de la Segona Guerra
Mundial, Portbou, amb la seva estació internacional de ferrocarril, va
ser un punt d’evasió dels fugitius del nazisme. Una cartellera al centre
del poble i un faristol panoràmic al Coll de Balitres narraran el pas
de milers d’exiliats per aquest municipi ara fa 70 anys.
Rabós: va ser un dels
municipis de l’Alt Empordà per on es van retirar milers d’exiliats que
es dirigien cap al Coll fronterer de Banyuls. Un faristol panoràmic
informarà de les rutes de l’exili al Coll de Banyuls.
Roses: va patir el
primer bobardeig sobre les comarques gironines l’any 1936 i va tornar a
patir els atacs de l’aviació italiana l’estiu de 1937, l’any 1938 i
durant la Retirada. També va ser base naval de guerra. Es col•locarà un
faristol panoràmic al refugi antiaeri.
Vilajuïga: durant la
guerra va acollir més d’un centenar de persones refugiades i fins al
1938 s’hi va instal•lar el personal militar del camp d’aviació de
Garriguella-Vilajuïga, l’últim aeròdrom que es va desmantellar. La Pl.
Margineda acollirà una cartellera on s’informarà del paper de Vilajuïga
en l’exili.
Ver MUNICIPIS amb memória en un mapa más grande
L’Exili
Des de finals de gener fins el 10 de febrer de 1939, quan la Guerra Civil acabà per a Catalunya, van travessar la frontera francesa entre 400.000 i 500.000 republicans espanyols. Uns 180.000 eren soldats i prop de 140.000 dones i nens. Fugien del franquisme, en l’èxode més important viscut mai a Catalunya.
Des de finals de gener fins el 10 de febrer de 1939, quan la Guerra Civil acabà per a Catalunya, van travessar la frontera francesa entre 400.000 i 500.000 republicans espanyols. Uns 180.000 eren soldats i prop de 140.000 dones i nens. Fugien del franquisme, en l’èxode més important viscut mai a Catalunya.
Com que no prosperava la idea del govern
francès de col•locar els refugiats en una zona neutral dins d’Espanya i
en vista que el general Franco només acceptava la rendició
incondicional, França va obrir la frontera el 27 de gener de 1939. Els
primers a passar van ser els ferits i la població civil. El 5 de febrer
va ser el torn dels soldats republicans, obligant-los a entregar les
armes. El mateix dia, travessaven la frontera el president Azaña, el de
la Generalitat, Lluís Companys, el del govern basc, José Antonio
Aguirre, així com també el cap de govern, Juan Negrín i Diego Martínez
Barrio, president de les Corts.
Catalans i milers de refugiats d’altres
parts de l’Estat fugien de les represàlies que ja havia anunciat Franco i
que es van concretar el 9 de febrer de 1939 amb la promulgació de la
Llei de responsabilitats polítiques. França es va convertir en país
d’acollida, però no sempre va complir les expectatives dels qui hi van
anar a parar. Un cop allà, els refugiats van ser ubicats en camps de
concentració (Argelers, Sant Cebrià, el Barcarès, Gurs, Agde, etc).
El mes de desembre de 1939, via Irun,
havien tornat a Espanya quasi 200.000 refugiats. Però prop de 200.000
més no tornarien fins al final de la dictadura o mai més. Molts,
afrontarien un nou exili cap a Amèrica, i altres lluitarien heroicament
contra els feixismes europeus, viurien l’ocupació nazi, i alguns
acabarien detinguts, deportats i exterminats als camps de concentració
nazis".
No hay comentarios:
Publicar un comentario